- Fer un petó a la Maria.
- Preguntar si l'Iris ha tret el cap.
- Estossegar lliurement.
- Demanar vi.
- Demanar ostres.
- Maleir els caldets hospitalaris.
- Preguntar com està la moto.
- Preguntar com estan els néts.
- Somriure.
Reflexions i conviccions d'un advocat laboralista.
9 comentaris:
i tambe demanar foie!!!!
(i veure al Barça guanyar un partit, que ara això passa sovint!)
Sóc l'àlex, per cert!
Vinga, Pep, recupera't d'una vegada que encara has de donar molta guerra.
T'enviem una foto dels néts al teu correu de sempre, el darrer dels quals, en Cesc, ha nascut al voltant del dia que et van ingressar i encara no l'has pogut conèixer...
I esperem que ben aviat ens n'envïis una de l'Iris, a la falda del seu avi Pep.
Una forta abraçada !
Aixi que estiguis a Can Fullo hem truques hi ens fotem un dinar de peix per recuperar-te definitivament d'aquesta neumo d'ells collons.
Endavant. i no et tallis "Truca".
Jordi Torrano
EL DIA QUE DECIDEIXIS MENJAR LES OSTRES, AVISA'M QUE DURÉ EL CAVA I HO CELEBRAREM.
SALUT I ÀNIMS!
FRANCESCA.
Molts ànims, Pep! T'enviem una abraçada ben forta pel cos i l'ànima!
Salut, Pep!
A mi avisa'm quan obris l'ampolla de vi. Una abraçadota.
Hola Pep, unes de les coses que tenim que fer es un arros, una forta abrçada.
Montse Gracia-Mila i Carles Trincher.
Publica un comentari a l'entrada