ADÉU, PEPE NOVELLAS!!!
Adéu, amic!
Potser no ho sabies, però sempre has estat el meu 'pintor', aquell que trobava, com jo, que el saxo és un instrument que per plaer i estètica, ens agermana.
He arreplegat alguns papers i pintures, coses senzilles, sorgides de les teves mans que m'han fet molt feliç.
En sortir divendres dia sis de l'Institut Guttmann, on em recupero del meu darrer atzucac i en disposar-me a anar a la teva exposició de Mataró, vaig assabentar-me que també el teu estel ja era a dalt del firmament com el d'en Miquel, el meu d'aquell dibuix teu que li dedicares, tan emotiu.
Vindré a veure la teva exposició, perquè divendres no m'hi vaig veure en cor. Noi, això del càncer no ens és propici, primer el Toni Farrés, després tu i l'altre Pepe, el Rubianes.
Jo resisteixo i penso en tots vosaltres, mentre em miro els dos quadres que tinc penjats al menjador de Can Fulló, el gràcil funambulista que passa la maroma i la mongeta que travessa La Riera...
PEP MANTÉ
Blocs Amics
-
-
RESIDENCIESFa 17 anys
-
BEATIFICACIÓ D'EN SAMSÓFa 15 anys
-
Sindicat
Subscriu-te a
Entrades
Comentaris
1 comentari:
pep, m'han emocionat les paraules que li dediques al Pepe Novellas. A mi tambe m'agrada molt el seu art. Tinc molt aprop dels ulls el dibuix que li va dedicar al Miquel..
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada