Heus aquí com vàrem complir la promesa! Vaig proposar anar a Roma a l'octubre, tot i no saber exactament quin paper hi tindria el Barça, en cas que en tingués algún. Els passos es succeien conforme la il·lusió creixia i els rivals queien i per fi arribàrem a la final amb la intenció de lluitar i, si convenia, morir com a bons gladiadors o Almogàvers.

Emprenguèrem la ruta pel Mediterrani i desembarcàrem a Roma. Escortats pel nostre escamot de collinaquins i collinaquines -vaig viatjar amb un harem!- vam passejar la senyera i la samarreta pels carrerons i piazas romanes, per on la motoreta es barallava amb les llambordes i les voreres sense queixar-se. Va fer molts quilòmetres.

El partit va ser brillant a partir del minut 10, des que se li va acabar la pólvora al 'putu' portuguès, un dels desitjos d'en Florentino.

He d'agrair a les amigues, als amics, que m'han acompanyat en aquest magnífic viatge; la Corro, l'Anna, en Carles i en Joan Lluís. També a la Maria, 'la patidora', el terror dels policies que no deixen aparcar els cotxes de minusvàlids al seus espais perquè estan usurpats pels esponsorets i endolladets de la UEFA.

Ara, la propera al santigo Bernabéu! a poder ser contra el Madrid (si és que hi arriba).

Una abraçada i visca el Barça!


Pep.