Potser ja seré lluny

Potser ja seré lluny

El poema de Miquel Martí i Pol llegit a l’acte de comiat. Premi per qui endivini la paraula que ens vam permetre suprimir i reemplaçar (per dues paraules)... una pista: cap el final.

::


Potser ja seré lluny, però el camí
no voldria oblidar-lo perquè sempre
sigui benigne i fàcil el retorn.
Tancant els ulls veuré de nou la casa
i l’heura i el xiprer quan, a sol post,
fa de bon seure sota l’olivera;
tancant els ulls i obrint el sentiment,
com un vent molt suau, ens unirà
a tots en una immensa abraçada.