I així m'agrada pensar en tu

Hola Pep.

En el moment en que he rebut la notícia de que ens has deixat, m’han vingut al cap molts moments compartits.

Et recordo de sempre a Mataró, quan jo encara era un marrec molt jove... ens vam conèixer en el Gremi de la Carnestoltada; recordo les reunions a la Muralla o ja al carrer Palmerola, no ho tinc massa clar. Per a mi va ser tota una aventura col·laborar amb el gremi, semblava que era només una diversió, però déu n’hi do el que va significar tot allò.

Més tard, ja amb quatre pels més a la barba, ens acollies al local de la Muralla, per organitzar l’Assemblea d’Insubmisos del Maresme, que anàvem de dret a canviar el món. Va ser l’època en que et vaig conèixer més personalment; recordo els judicis que vas portar i el meu concretament... em vaig sentir sempre acollit com a un de la teva família. Em vas aconsellar, em vas donar confiança i seguretat. Gràcies a persones com tu el moviment insubmís va fer un camí molt llarg.

A l’entrar al món laboral, de manera seriosa, vam tornar a coincidir. La cooperativa, una manera que m’encantava com a filosofia de treball, ens va retrobar. De la teva mà vam entrar al món de les cooperatives; per a mi una vivència que ha marcat per sempre la meva vida.

D’aquests 10 anys si que tinc records teus del treball setmanal que fèiem a Can Fulló.
Des del cop que em vas haver de remolcar amb el tractor, passant per un altre que es va disparar l’alarma... el dia que hi va haver el robatori, molta feina i molta relació humana...sense oblidar-me de les banyades a la piscina després d’un llarg dia de treball...les moltes reunions a Can fulló de les Cooperatives, les assemblees de La Mata fetes allà, les celebracions vostres i nostres en que hem coincidit amb les “caipirinyes”...

Les moltes xerrades i reunions en que vam coincidir tant a Mataró com a Barcelona.

Ara ja fa 4 anys que visc per terres osonenques i em deixo veure poc per Mataró; dilluns però estava passejant amb el meu pare pels volts del carrer Palmerola i vaig pensar en tu: “Com deu estar en Pep? Fa temps que no en sé res.”

No he pogut estar a Can Fulló el dia que et feien el comiat; segur que has estat molt ben acompanyat.

Jo tenia ganes de pensar en tu i ara m’adono de que en molts moments importants de la meva vida tu hi vas ser, donant-me confiança, força, recolzament... i així m’agrada pensar en tu: com a una persona que sempre que l’he necessitada hi ha estat... i sempre donant-me més del que esperava.

Gràcies

QUIM FITÉ.