Estima i fes el que vulguis

Escrit de comiat d'en Pep al seu pare.

::


De tant en tant, en moments importants, en Josep en recordava aquesta idea amb la que ell visqué i ens ensenyà a viure.

Per a ell ESTIMAR era respectar, era donar-se a ple cor amb un senzill somriure que mai imposava.

A la MONTSERRAT l'estimà intensament com li deia cada moment amb la seva mirada blava, abans penetrant, ara dolça.

De l'amor als seus fills en feia respecte i llibertat. Mai demanava, sempre compartia.

Els NÉTS sempre recordaran L'AVI JOSEP com l'avi serè, alegre i complaent.

Per a ell aquest "fes el que vulguis" era sempre fer el que feia feliços als que l'envoltaven.

El temps passarà però el seu record, dins nostre, ens ajudarà a estimar més.

Descansa, JOSEP, en la pau del Senyor.

Mataró, 19 de juny de 1989.

Condolències

L'altre dia va trucar Francesc Casares donant el condol per la mort del Pep.

En Lluis Maria Sunyer va deixar un missatge al contestador telefònic "des d'aquesta banda de la riba del riu de la vida" de condol i esperança.

L'Antonio Gil Mainar va telefonar en el mateix sentit

Salutacions cordials,

Jordi Pujol Moix.

Gràcies per haver viscut, Pep

Pep Manté, sempre al nostre costat. Aquest estiu se'ns ha mort en Pep Manté . L'estiu passat li desitjava una llarga i feliç jubilació. Però ha estat curta. En Pep no ha pogut gaudir la jubilació que s'havia merescut.

Pep, no t'hem perdut del tot perquè ens en queda el teu llegat. En tots els àmbits on has estat actiu: advocat, momeroter, músic de banda, polític, collinacaire, pare i avi, marit, amic…

T'he vist en acció en molts d'aquests àmbits, i alguns he gaudit convisquent-los directament amb tu.

Allà on eres tu, Pep, sempre hi he trobat obertes: al despatx del Col·lectiu Ronda, a casa teva des de la infantes, a Can Fulló…

Tinc pendent donar- te les gràcies.

Gràcies a en Pep, l'advocat que em va treure de la presó i que ha estat al meu costat (a comissaria o al despatx) sempre que l'he necessitat.

Gràcies a en Pep amic de la família, que ha ens ha fet costat després de l'assassinat de la meva germana Helena.

Gràcies en Pep company d'inquietuds polítiques, amb qui gairebé sempre hem coincidit, malgrat que hem militat en organitzacions diferents.

Gràcies a en Pep cooperativista, que em va motivar a crear i treballar en una empresa cooperativa.

Gràcies a en Pep masover del Can Fulló, on he pogut celebrar-hi rituals de vida com el casament i altres festes.

D'altra gent sabrà explicar millor que jo les teves aportacions en cadascun dels àmbits. Jo n'he tingut prou amb una cosa: sempre que t'he necessitat has estat al meu costat. I això no té preu. Moltes gràcies, Pep.


********************************

Article escrit per Joan Jubany al seu bloc, joan7.jubany.cat/

Testament Vital

M'agrada la medicina natural, atendre el cos i l'esperit però no fins l'extrem de deixar els moderats plaers de la vida, però no tinc cap rebuig per la medicina científica i als avenços que ella està produint sempre que no sigui deshumanitzada i em facin servir de conillet d'índies per benefici dels poderosos, en especial els laboratoris multinacionals que maltracten el Tercer Món i assassinen innocents amb la seva prioriat capitalista de fer diners.


***************************************************************************************

Me gusta la medicina natural, atendr al cuerpo y al espíritu pero no hasta el extremo de abandonar los moderados placeres de la vida, pero no rechazo la medicina científica y los avances que está produciendo, siempre que no sea deshumanizada y me usen de conejito de indias en beneficio de los poderosos, en especial los laboratorios multinacionales que maltratan el Tercer Mundo y asesinan innocentes con objetivo capistalista de hacer dinero.



***************************************************************************************

Fragment del testament que es pot llegir a l'apartat 'Paraules de comiat'

Les cendretes d'en Pep són a lloc

Diumenge dia 30 d’agost, en la intimitat de la família i amb les amistats més properes, férem l’acte de posar les restes d’en Pep a dos espais molt estimats per ell i per tots nosaltres.

Enterràrem una urna ecològica blanca amb part de les seves cendres a Can Fulló, sota l’olivera que li regalà el Col·lectiu Ronda l’estiu passat amb motiu de la seva jubilació, guarnida aquella tarda amb estrelletes blaves i vermelles fetes pels néts i nétes. Després cada un de nosaltres posà una rosa en un gerro per fer un ram davant de l’arbre.
Amaràrem una altra urna ecològica blava al mar de Mataró, un xic endins, davant del pont de la Riera de Sant Simó, des d’on vèiem les teulades ‘xineses’ del nostre bloc de la Cooperativa.

Fou un acte senzill, on els infants tingueren molt de protagonisme en ser els que portaven serenament les restes de l’avi estimat i l’ajudaven a trobar el lloc del seu descans definitiu.

Una altra petita part de les seves cendres aviat volaran a Nicaragua per ser enterrades a la Quinta del Bufete Boris Vega, a la riba de la Laguna de Apoyo, petit paradís que ell impulsà que el col·lectiu de Masaya comprés per fer un espai de trobada, reunions i festa... perquè fos un nou Can Fulló llatinoamericà.

Intentàrem reflectir amb aquesta distribució com era en Pep: peus arrelats a la nostra terra, braços oberts navegant pel mar que tant estimà i una altra part d’ell volant cel enllà fins arribar a la Nicaragüita bonica i dolorida que duia al cor!

Cada vegada que mirem els arbres esponerosos, el mar blau o el cel llunyà podrem recordar amb alegria aquest home que, en llibertat, tant estimà!

Família Manté i Majó

66 pensaments

Tal i com us vam prometre, us penjem en pdf el llibre d'haikus de la Núria Masafrets en el que retrata les vivències i els pensaments que li han despertat els d'anys d'estima i relació amb en Pep. Gràcies Núria.

* El pdf es troba a 'Paraules de comiat', a la dreta de la pantalla.

Imatges alegres

Hola Maria, Pau, Blai, Laia, Àngels i la resta de la família. Us volia
escriure unes paraules, perquè, una de les coses que m’ha sabut més greu és no
poder-vos acompanyar a vosaltres, a la banda i als amics a la despedida d’en
Pep. Quan em vaig assabentar de la notícia estava a Rundu, una població molt
petita de Botswana, voltada de nens contents i riallers. Just abans de rebre
el sms, estava pregonant que el sentit de la vida, era veure aquells somriures
i la il·lusió que es reflexava en aquells nens. De fet, en Pep, també sempre
la reflexava. Quan vaig llegir el missatge al mòbil, em vaig enfonsar.

La tristor, la soledat i la buidor em van envair el cos. Vaig passar del punt
més alt a baix de tot i em va inundar un sentiment de ràbia, vaig pensar que
és injusta la vida de treure’ns a persones com ell. Em vaig sentir malament
per no haver pogut assistir ni a la seva jubilació, ni a la seva despedida,
els viatges m’ho han impedit. Però, en aquelles terres meravelloses del delta
de l’Okavango li vaig fer el meu adéu particular. Em vaig passar mitja nit,
sola, al costat del foc, recordant en Pep. A la meva ment, només hi venien
imatges alegres, anècdotes divertides, consells savis, passió, estimació per
tot el què feia, i un amor incondicional a la banda. Tot i la meva tristor, em
vaig sentir molt afortunada d’haver conegut una persona com ell, de pertànyer
a la banda i de que ens unís aquest mateix sentiment.

A partir d’ara, ja no serà el mateix, ens hem quedat orfes. És impressionant
el sentiment que desperta en Pep en totes les persones que l’han conegut.
Persones així deixen molta empremta i donen sentit a la vida. Només dir-vos
que a mi, en Pep m’ha fet sentir millor persona, i que si necessiteu alguna
cosa estic a la vostra disposició per tot el què calgui.

Molts petons.

Berta Duran (Banda Musical del Maresme).

El record de les dones del paisito

L'Aula de teatre de l'IMAC de l'Ajuntament de Mataró el juny d'enguay va viatjar a
Nicaragua amb un projecte de cooperació juntament amb la Fundació Comaposada de
Barcelona.


El projecte consta de vàries actuacions de teatre del grup d'alumnes de 3r nivell i
d'un equipet de professors que realitzen uns tallers de formació teatral, en total
un equip de 14 persones.


Després d'un mes de gira per tota la costa del Pacífic de nord a sud, ens acomiadem
de la feina a Masaya, una ciutat del sud de Nicaragua, allà estem treballant amb un
grup de mestres, joves, actors i d'altres a la casa cultural de la ciutat i ens
arriba una dona morenassa, guapa, forta i pregunta en veu alta -Qui son els de
Mataró?- tot el grup aixeca el braç molt sorprés, s'acosta, es presenta i ens fa una
segona pregunta - Algú de vosaltres coneix en Pep Manté i la Maria Majó?- parlem amb
la Dolors una estoneta de totes les coses i projectes que en Pep ha realitzat a
Masaya, ens proposa que demà tornarà a portar-nos un paquet per fer-ho arribar a la
família Manté Majó.


Al dia següent l'acompanyen un grupet de dones, totes elles parlen entusiasmades
d'en Pep, de les seves virtuts i de tot el que ha fet per ells i per aquesta
ciutat.

El grup de l'Aula de teatre som testimonis que des de aquest raconet d'aquesta
petita ciutat del "paisito" com diuen la gent de Nicaragua, Pep allà et recorden,
pensen amb tu, t'estimen i has deixat petjada per sempre.

Un petó molt gros Pep.


Cristina Navarro Agell (Aula de teatre de Mataró).

abraçada de blog a blog

Hola,

Sóc la Núria Navarro, del bloc laboratori d’idees i antiga treballadora del Col·lectiu Ronda en el despatx de Cerdanyola.

Us escric perquè em sap molt greu la mort d’en Pep i en aquestes situacions em falten paraules per expressar el que sento. Ja feia dies que em passava pel bloc i patia perquè no hi havia noticies del Pep.

El fet d’estar a Cerdanyola va fer que conegués poc en Pep Manté, vaja que jo no he viscut el dia a dia amb l’advocat. Jo he viscut el Pep blogger i m’he emocionat fins a les llàgrimes amb els seus escrits i les vostres vivències.

Tinc la necessitat de dir-vos que en Pep m’ha donar una gran lliçó de vida i sobretot de lluita contra les adversitats. Tinc la necessitat de dir-li a la Maria que és així com jo vull estimar al meu company de vida, així, com ella ho ha reflectit en aquest blog. Tinc la necessitat de donar-vos una gran abraçada a tota la família Manté Majó i dir-vos que us tinc en els meus pensaments.

Salutacions

Núria Navarro

http://laboratoridees.blogspot.com/

El abrazo del CASAL

Hola a todas y todos los Casaler@s,
Hoy justamente hace una semana que nos dejó Pep, la verdad que cada día me acuerdo
de él y del resto de la família, de la Maria en especial, pero tambien de Pau, Blai,
Laia, sus compas y los nietos y nietas.Durante esta semana aparte de recordar con
una satisfacción especial el acto de despedida, hasta el punto que me emociono
cuando le cuento a alguien que acto tan emotivo, creativo y afectivo, tengo la cara
grabada de muchas de las personas que asistieron y como se reflejaba en sus rostros
los sentimientos por una parte de la rabia contenida y a veces lagrimas, por la
emoción de la perdida de una persona tan especial como era Pep y por otra la de
serenidad y entereza que en todo momento nos supieron transmitir los familiares y
resto de intervenciones que se realizaron durante el acto, deciros que son muchas
las personas que nos han llamado de diferentes sitios del estado y de Latinoamérica
preguntando y lamentando la perdida de Pep, a todas les digo lo mismo, aparte de
agradecer en nombre de la familia y del grupo del Casal su llamada, les digo que
para mi junto con el de José Antonio Díaz el compañero de Isabel Moga y el del padre
de Mario han sido los actos que más me han marcado y han quedado guardados en mi
memória para siempre. Por otra parte y a través de Internet se pueden ver las
muestras de solidaridad de personas tan diferentes que demuestran el cariño y
estimación que sentian por Pep en sus multiples facetas de relaciones humanas bien
desde su trabajo jurídico como en la vida social mataronina desde su saber estar
como militante de la vida que él de forma magistral se denominaba. En especial me ha
emocionado el escrito "En record de Pep Manté" de Albert Calls. os adjunto enlace
para leerlo: http://quaderndecalls.blogspot.com/2009/08/en-record-de-pep-mante.html
Os lo recomiendo y para los de lengua castellana en cualquiera de estos traductores
lo podeis traducir. http://oesi.cervantes.es/traduccionAutomatica.html
http://www.internostrum.com/

Enviar en nombre de todos las personas de los Casalitos un beso muy fuerte a toda la
familia Manté-Majó, el dia 18 de Setiembre que tenemos reunión de colegas esperamos,
y nos gustará compartir un buen rato con María.

Por otra parte os envio al resto de Casalitos, lo que desde el Casalito La Rioja
enviaron y quieren compartir con el resto de Casalitos.




Compartimos la despedida a Pep desde el CASALITO Rioja

Compañero

A NUESTRA VUELTA A CATALUÑA HEMOS TENIDO CONOCIMIENTO DE LA MUERTE DE PEP. QUEREMOS
DEJAR CONSTANCIA DE NUESTRO PESAR PORQUE TAN EXCELENTE COMPAÑERO NOS HAYA DEJADO Y
TRASLADAR A TODOS LOS MIEMBROS DEL COLECTIVO UN FUERTE ABRAZO QUE EXPRESE NUESTRA
SOLIDARIDAD EN EL DOLOR. OS ROGAMOS QUE TRANSMITÁIS TAMBIÉN A SUS FAMILIARES ESTOS
SENTIMIENTOS. EN CUALQUIER CASO, EL DOLOR POR SU DESAPARICIÓN NO PREVALECERÁ SOBRE
LA ALEGRÍA DEL RECUERDO DE SU INTENSA Y SINCERA DEDICACIÓN A LA DEFENSA INDIVIDUAL Y
COLECTIVA DE LOS TRABAJADORES Y OTROS COLECTIVOS POPULARES Y SU GRAN CONTRIBUCIÓN A
UNA MAYOR IGUALDAD DE LA CIUDADANÍA. Rafael Senra Biedma. Julia Senra Petit.
Francesc Xavier Bosch. Rosa Sancho.

Militante de la vida

Hola María i familia,
Os envio un parell de notas solidariasque arriben des de Veneçuela i Argentina.
Apart os envio el full de productes i preus que em vas demanar l'altre día.
un petó
Paco.

Camaradas saludos de este Loco Venezolano. Creo no haber conocido a Pep, lo mas
importante para mi es saber que fue un MILITANTE DE LA VIDA, como muchos otros
camaradas, que un buen dia decidieron abrazar las filas del combate proletario. Leer
los testimonios que ustedes socializan de ese GRAN MILITANTE, me emociona, me da
fuerzas para profundizar en el compromiso cotidiano.

Ali Primera cantautor venezolano, que hara compañia al gran PEP, nos dejo un un
bello mensaje.... Los que mueren por la vida no pueden llamarse muertos...."
A su familia, y a los panitas de la vida(amigos de siempre) mis mas sinceras y
solidarias condoloencias. Avancemos en nuestro combate.

Con cariño Jose Rafael Caldera.

un abrazo fuerte para acompañarlos en este momento, que aunque esperado no es menos
duro.

Queda lo compartido y la alegría de lo vivido como consuelo .

Besos. Cristina y Susana desde Buenos Aires.

Una abraçada

En aquests moments tan difícils us envio una forta abraçada d'ànims a tota la
família i coneguts d'en Pep. No cal que dubteu ni un instant que ell ens ha marcat
durant molts anys quina és la línia a seguir en la cultura de la ciutat i en la
Momerota en particular. I així continuarem: amb empenta, il.lusió i aquell tarannà
tan momeroter que li era propi en tot el que feia.

Una forta abraçada,

Oriol Rodri.

Palabra sencillas i sentidas de Paco Vera

Escasos momentos compartí con Pep, suficientes para que la noticia de su
fallecimiento me haya afectado. A principio de año lo saludamos,
compartiendo reflexiones y ágapes, al que Pep asistia en su bólido
motorizado manejando con agilidad deportiva, como un útil necesario para
el intercambio. Y ahí, todos compartimos, desde el aprecio, el cariño
sentido y la hospitalidad del hermano. Maria, a su lado y al nuestro.
Por el CASAL (casa común), hoy 27 de agosto me llega la noticia del
deceso d'en Pep. Leo, recuerdo y siento que él sigue en el corazón de
muchas personas, entre ellas en los nuestros, y pienso que ahora Pep es
parte del alma infinita de esa porción de la Humanidad de la que él hizo
parte y que quiso caminar con el Colectivo Ronda, con el CASAL y los
otros universos sociales que compartió. Sin duda, Pep ocupa un espacio
en el calendario de los inolvidables, como David, Ferrera, Irony,
Sergio, y tantos otros y otras... Qué decir más. Agradecer que la diosa
del camino me haya permitido conocer y compartir seres como Pep. Para
Maria, vaya mi cariño y mi amistad, sencilla pero sentida, pequeño
presente a compartir con hijos, nietos y gente querida.

Paco Vera.

Condol de José María Vigil i Pere Casaldàliga

Jordi Pujol!!
Saludos desde América Latina.


Tanto yo como Pedro Casaldáliga no queremos dejar de hacernos presentes ante el
Col.lectiu Ronda y la familia de Pep, para expresaros nuestra condolencia en este
momento de la partida de Pep.


Tuve la suerte de intercambiar correspondencia con él, por causa del patrocinio del
Col.lectiu sobre el concurso convocado en la Agenda Latinoamericana en favor de
quienes asumen la defensa jurídica de los pobres en este Continente, incluso una vez
me entrevisté personalmente con él, y experimenté la cercanía y la profundidad de su
carisma personal.


Pep ha llegado ya, definitivamente, a la gran Casa Pairal, passant per la casa
pairal Can Fulló d'Orrius.

Nos ha dejado un ejemplo admirable, y un vacío en el corazón...
Pero lo sabemos presente, por encima de la muerte, y seguimos luchando por sus
mismas Causas.

Se nos ha anticipado. Va por delante en esta Gran Marcha.


Con un grande abrazo de comunión en la misma esperanza
para con todo el Col.lectiu,

José María Vigil y Pedro Casaldáliga

La bandera

Divendres al matí tothom va pujar molt d'hora. Uns recollien llorer, d'altres arreglaven camins, d'altres organitzaven el pàrquing, altres imprimien les lectures. La bandera de Can Fulló va ser despenjada per decorar la 'carpa'. Fa anys un grup també la va despenjar durant la seva estada. Els molestava, els hi encenia l'estòmac, ves a saber. El detall també va encendre a en Pep.

- És una bandera que no representa ni a cap estat ni a cap exèrcit!- deia.

El que l'indignava, ara ho sé, no era la manca respecte, que també, sinó l'absència de raons per a un acte de rebutg com aquell. El desconcertava i el desconcert encara l'encenia més.

A última hora de la tarda tornen en Pep i la Fàtima. Baixa en Pep amb una bandera, de colors més vius, sense tantes hores de sol i vent a sobre.

- És que hem pensat que el pal sol quedava una mica trist.

La vam posar a la meitat del pal.

Encara segueix allà.

I així m'agrada pensar en tu

Hola Pep.

En el moment en que he rebut la notícia de que ens has deixat, m’han vingut al cap molts moments compartits.

Et recordo de sempre a Mataró, quan jo encara era un marrec molt jove... ens vam conèixer en el Gremi de la Carnestoltada; recordo les reunions a la Muralla o ja al carrer Palmerola, no ho tinc massa clar. Per a mi va ser tota una aventura col·laborar amb el gremi, semblava que era només una diversió, però déu n’hi do el que va significar tot allò.

Més tard, ja amb quatre pels més a la barba, ens acollies al local de la Muralla, per organitzar l’Assemblea d’Insubmisos del Maresme, que anàvem de dret a canviar el món. Va ser l’època en que et vaig conèixer més personalment; recordo els judicis que vas portar i el meu concretament... em vaig sentir sempre acollit com a un de la teva família. Em vas aconsellar, em vas donar confiança i seguretat. Gràcies a persones com tu el moviment insubmís va fer un camí molt llarg.

A l’entrar al món laboral, de manera seriosa, vam tornar a coincidir. La cooperativa, una manera que m’encantava com a filosofia de treball, ens va retrobar. De la teva mà vam entrar al món de les cooperatives; per a mi una vivència que ha marcat per sempre la meva vida.

D’aquests 10 anys si que tinc records teus del treball setmanal que fèiem a Can Fulló.
Des del cop que em vas haver de remolcar amb el tractor, passant per un altre que es va disparar l’alarma... el dia que hi va haver el robatori, molta feina i molta relació humana...sense oblidar-me de les banyades a la piscina després d’un llarg dia de treball...les moltes reunions a Can fulló de les Cooperatives, les assemblees de La Mata fetes allà, les celebracions vostres i nostres en que hem coincidit amb les “caipirinyes”...

Les moltes xerrades i reunions en que vam coincidir tant a Mataró com a Barcelona.

Ara ja fa 4 anys que visc per terres osonenques i em deixo veure poc per Mataró; dilluns però estava passejant amb el meu pare pels volts del carrer Palmerola i vaig pensar en tu: “Com deu estar en Pep? Fa temps que no en sé res.”

No he pogut estar a Can Fulló el dia que et feien el comiat; segur que has estat molt ben acompanyat.

Jo tenia ganes de pensar en tu i ara m’adono de que en molts moments importants de la meva vida tu hi vas ser, donant-me confiança, força, recolzament... i així m’agrada pensar en tu: com a una persona que sempre que l’he necessitada hi ha estat... i sempre donant-me més del que esperava.

Gràcies

QUIM FITÉ.

Paraules de Marcos Arruda

Muy queridOs Anna y Joan Lluis,

Mi corazón voló con Pep desde que nos hablamos la última vez. Yo lo acompañe en su
preparación y en su partida. Lo sentí como dicen los compas de Masaya el su blog,
como un Angel que se preparaba para volar. Su fuerza interior estaba pasando por una
trasmutación: del foco en la vida corporal hacia el foco en la vida cósmica.
Las enseñanzas de Concha y Enrique se han poco a poco sedimentado en mí.
El Ser Supremo es amor y compasión con sus creaturas. No podría jamás punir
"eternamente" a los que eligieron la muerte y el desamor. Otras oportunidades
reciben estxs de desarrollar su conciencia y el buen uso de su libertad para el amor
en vidas siguientes.

Pep ha sido un hombre completo: excelente padre, esposo, profesional, músico, amigo,
compañero militante de la vida! Un corazón más grande que el Planeta. Y además, un
hombre FELIZ, con una alegría desbordante, que nos contagiaba a todxs. Su pasaje a
la Vida se hizo como el gusano, que lentamente desarrolla sus alas, se desprende del
capullo, las abre y vuela en forma de mariposa! Para verlo ahora tenemos que poner
en marcha nuestra visión de mariposa!
En honor a Pep, un pequeño poema de Pablo Neruda, que bien sintetiza la esencia de
la existencia de Pep en esta Tierra:

Dame todo el dolor
de todo el mundo:
Yó lo transformaré
en Esperanza!

Traté de escribir en el blog, no encontré el camino. Les pido para compartir este
mensaje con todOs los amigos, y sobretodo con María, con Laya y los otros hijos.

María,

en algun momentos habrás percibido que tu sufrimiento te hermanó con la amorosa
María Magdalena al pié de Jesus crucificado. Te traigo mi cariño y todo el amor que
la gente hermana de Brasil, que está unísonamente solidaria contigo y con tu dolor.
Estos son momentos de test de nuestra fé. San Juán de la Cruz hablaba de "noche
oscura", en la que parece que no hay referenciales de esperanza y de luz. Esos
momentos pasan y vuelve la luz como vuelven la vida y las flores después del más
helado y sombrío invierno.

Hermanos Anna y Joan Lluís. No importa que no me hayan comunicado al tiro del pasaje
de Pep. Como les dije, estuve con él cada día y cada momento.
Hablemos lo más pronto!

Mañana parto para Goiania - Congreso Mundial de la UNIPAZ y Festival Mundial de la
Paz.

Estaré con María Claudia! Ya les contaré.

Besos, cariño, alegría en el dolor, esperanza siempre,
Marcos
marcosarruda@pacs.org.br
marcosarrudapacs@gmail.com

Fotos del Casal a Can Fulló

Molt estimada María mira amiga nostre, mira ací tens un enllás al cual hi ha totes
les fotos que jo vaig fer a Can Fulló per l´octubre al CASAL Estatal, esper que ho
puguis voure be.

Una forta abraçada d´Enriqueta i jo.

Miquel.


http://picasaweb.google.es/miquelram/CAnFull45102008

Bon dia i bona hora!

Hola María:

hace días que busco un momento de calma para escribirte...

En este tiempo he podido ver algunas de las muchísimas muestras de cariño que la
gente ha ido compartiendo hacia Pep, hacia ti, hacia la familia. Poco más tengo que
decir más que sumarme y compartir lo que he ido leyendo de la gente que le quiere.

El otro día, en un raro momento de tranquilidad, Nuria y yo reflexionábamos sobre lo
afortunadas que somos, lo afortunados que somos y hemos sido por haber coincidido,
compartido y participado con Pep, contigo, con las personas especiales que nosotras
y vosotros tenemos en común. Nos emocionamos. Lo agradecimos.

Me alegro tanto de haber coincidido con vosotros estos últimos veranos en Can Fulló,
con los niños... para ellos también es muy especial Can Fulló!

Solo quería darte un beso y un abrazo caluroso y emocionado que no pude darte el día
que despedisteis a Pep, y contarte que nada me resultaba más reconfortante, nada me
hacía sentir más bienvenida que llegar a Can Fulló y oir a Pep que nos decía: Bon
día y Bona hora!

Ana del Río.



Los que luchan y los que aman no dejan el mundo como lo encontraron. Airún

Paraules de Guillermo i Pilar

Aquest és un correu enviat a en Jordi Pujol i a la Mercè Manyà, companys d'en Pep al Col·lectiu Ronda, d'en Guillermo Leiva i la Pilar Cortés. Ell va ser client d'en Pep.

::


Buenos Dias Sra. mercedes, y Sr.Jordi

soy Guillermo Leiva soto,llevasteis mi caso en el año 1991 o 1992 accidente de
trabajo (electrocución perdí parte del pie Izquierdo) en procter and gamble Mataro



Nos hemos enterado a través de vuestra web,de lo ocurrido a Pep mante,Descanse en
Paz, tenemos un gran recuerdo de el, aunque no llegamos a conocerle, solo por mi
caso del accidente de trabajo aya en el año 1990 que lo llevo el, como sabras
Mercedes.igual que vosotros llevaiteis mi caso,yo y mi mujer pilar estamos tristes
de lo sucedido,hace ya 18años que ya no nos vemos,pero os tenemos en nuestra mentes
y el corazón,soy unas grandes personas, recuerdo la gran bronca que me dio el sr.Pep
la primera visita,perono paso nada, pero su carácter mi inpresiono,dejo huella en mi
recuerdo,gran persona te llevo en mi recuerdo Pep, su Barba su moto,su forma de ser
y actuar y sobre todo su gran carácter,personal Descansa en paz Josep maria manté

Ante todo queremos daros el pesame,lo estaréis pasando muy mal.

Pero tenéis que seguir adelante, con su gran recuerdo porque os necesitamos,
personas como vosotros del Colectiu Ronda no se encuentran

Quisiera el que lea, esta nuestra carta,le dijera a Sra. Mercedes y Su Marido
Sr.Jordi que estamos muy apenados.y dales el pesame,que lo estará pasando muy mal.

Y deseamos que tengáis fuerzas para superarlo,

Nos acordamos Mucho de Vosotros Mercedes, Jordi

Un Abrazo a todos, os Queremos

Guillermo Leiva Soto y Pilar cortes Gomez

Orfes

Aquest és l'escrit de comiat redactat per Miquel Torner en nom del comitè de treballadors de l'Hospital de Mataró. Curt, genial. Gràcies.

::

Avui, ara i aquí, se succeiran elogis i reconeixements a la figura i virtuts d'en Pep.

Seria un contrasentit pretendre enumerar-los tots o gran part d'ells en un petit dicurset... no trobaríem les paraules...

Però crec que la sensació que tenim tots i totes plegades dels que ens trobem aquí i altres que els agradaria ser-hi, és la que millor reflexa en Pep què en pensem d'en Pep, que sentim d'en Pep...

Aquest matí m'ha trucat un vell amic i company de l'Hospital, institució en la qual en Pep sempre hi ha estat implicat i que, com a tot arreu i en tot moment, al costat dels més febles, els usuaris i els treballadors. M'ha dit, amb poques paraules farcides d'emoció:

"Miquel, m'acabo d'enterar d'això d'en Pep... quina putada, noi,
ENS HEM QUEDAT ORFES..."

ORFES, sí, aquest és el sentiment i sensació que ens embarga i que només es produeix quan trobes a faltar algú que és part de nosaltres mateixos...

I quan aquesta amistat i relació, molt més enllà de la professional, ve encara de més lluny, de quan volíem fer la revolució i la militància i lluita clandestina, de quan èrem portats de tant en tant a la presó i sovint al TOP de Madrid o als Tribunals Militars... la sensació d'orfendat t'ofega...

Pep, no ens volem sentir orfes, no deixarem que te'n vagis... saps prou bé que seguiràs caminant, avançant i/o resistint per sempre més amb nosaltres, colze a colze, com has fet i faràs sempre...

Funeral

El 19 de setembre, a les onze del matí i a l'esglèsia de Santa Maria de Mataró es celebrarà un funeral per en Pep.

Ja li vam dir adéu com ell hauria desitjat, amb un comiat alegre, laic, emotiu. Ara també li direm adéu amb una cerimònia catòlica, tal com desitja part de la seva família (la seva mare, Montserrat, en especial).

Magnífica crònica

En Jordi Pujol, company d'en Pep al Col·lectiu, ens ha fet arribar aquesta magnífica i emotiva crònica de comiat publicada a la revista Directa i escrita per en David Fernàndez i la Carme Díaz. Gràcies.

No oblideu apretar el símbol + situat a la dreta per ampliar. Tardes uns segons en guanyar definició però es pot llegir bé.