Imatges alegres

Hola Maria, Pau, Blai, Laia, Àngels i la resta de la família. Us volia
escriure unes paraules, perquè, una de les coses que m’ha sabut més greu és no
poder-vos acompanyar a vosaltres, a la banda i als amics a la despedida d’en
Pep. Quan em vaig assabentar de la notícia estava a Rundu, una població molt
petita de Botswana, voltada de nens contents i riallers. Just abans de rebre
el sms, estava pregonant que el sentit de la vida, era veure aquells somriures
i la il·lusió que es reflexava en aquells nens. De fet, en Pep, també sempre
la reflexava. Quan vaig llegir el missatge al mòbil, em vaig enfonsar.

La tristor, la soledat i la buidor em van envair el cos. Vaig passar del punt
més alt a baix de tot i em va inundar un sentiment de ràbia, vaig pensar que
és injusta la vida de treure’ns a persones com ell. Em vaig sentir malament
per no haver pogut assistir ni a la seva jubilació, ni a la seva despedida,
els viatges m’ho han impedit. Però, en aquelles terres meravelloses del delta
de l’Okavango li vaig fer el meu adéu particular. Em vaig passar mitja nit,
sola, al costat del foc, recordant en Pep. A la meva ment, només hi venien
imatges alegres, anècdotes divertides, consells savis, passió, estimació per
tot el què feia, i un amor incondicional a la banda. Tot i la meva tristor, em
vaig sentir molt afortunada d’haver conegut una persona com ell, de pertànyer
a la banda i de que ens unís aquest mateix sentiment.

A partir d’ara, ja no serà el mateix, ens hem quedat orfes. És impressionant
el sentiment que desperta en Pep en totes les persones que l’han conegut.
Persones així deixen molta empremta i donen sentit a la vida. Només dir-vos
que a mi, en Pep m’ha fet sentir millor persona, i que si necessiteu alguna
cosa estic a la vostra disposició per tot el què calgui.

Molts petons.

Berta Duran (Banda Musical del Maresme).