Si em dius adéu

Si em dius adéu




dimecres, 2 de setembre del 2009

Orfes

Aquest és l'escrit de comiat redactat per Miquel Torner en nom del comitè de treballadors de l'Hospital de Mataró. Curt, genial. Gràcies.

::

Avui, ara i aquí, se succeiran elogis i reconeixements a la figura i virtuts d'en Pep.

Seria un contrasentit pretendre enumerar-los tots o gran part d'ells en un petit dicurset... no trobaríem les paraules...

Però crec que la sensació que tenim tots i totes plegades dels que ens trobem aquí i altres que els agradaria ser-hi, és la que millor reflexa en Pep què en pensem d'en Pep, que sentim d'en Pep...

Aquest matí m'ha trucat un vell amic i company de l'Hospital, institució en la qual en Pep sempre hi ha estat implicat i que, com a tot arreu i en tot moment, al costat dels més febles, els usuaris i els treballadors. M'ha dit, amb poques paraules farcides d'emoció:

"Miquel, m'acabo d'enterar d'això d'en Pep... quina putada, noi,
ENS HEM QUEDAT ORFES..."

ORFES, sí, aquest és el sentiment i sensació que ens embarga i que només es produeix quan trobes a faltar algú que és part de nosaltres mateixos...

I quan aquesta amistat i relació, molt més enllà de la professional, ve encara de més lluny, de quan volíem fer la revolució i la militància i lluita clandestina, de quan èrem portats de tant en tant a la presó i sovint al TOP de Madrid o als Tribunals Militars... la sensació d'orfendat t'ofega...

Pep, no ens volem sentir orfes, no deixarem que te'n vagis... saps prou bé que seguiràs caminant, avançant i/o resistint per sempre més amb nosaltres, colze a colze, com has fet i faràs sempre...

Gladiadors a Roma!

Gladiadors a Roma!



Pep Jubilació

Pep Jubilació