CONTINUEM NAVEGANT!!!
Demà farà tres setmanes que iniciàvem l'experiència de viure a l'Institut Guttmann.
Experiència única d'vivències i també d'exigències per a la Maria i per a mi mateix, que tenen com a resultat una gran milloria.
Demà passem a la situació ambulatòria, tornarem al Guttmann de dilluns a divendres, per continuar la rehabilitació que encara em queda un bon tros, tot i que hem avançat MOLT!
Dormirem altra vegada a Can Fulló on tenim la casa més habilitada i on gaudirem d'aquesta primavera que està a punt de renéixer.
Continuarem lluitant també a Can Ruti, vivint cada dia amb la família i les amistats que tan ens estimen i ens ajuden.
Agraïm la professionalitat i el bon quefer de tot l'equip del Guttmann en una feina tan difícil com complexa i delicada.
Us en donem les gràcies!!!
PEP MANTÉ
Si em dius adéu
dijous, 26 de febrer del 2009
dilluns, 23 de febrer del 2009
LLEVANTADA DOS
AQUEST BARÇA!!!
Perdre, es pot perdre, però no amb la maranya d'anti futbol que es va crear dissabte passat i que els del Barça no saberen vèncer. M'emprenya que fos davant d'un equip 'espanyol', com tant com si fos davant del Madrid. Vaig sopar després, però no gaire de gust.
Només me n'alegro per alguns bons amics periquitos, que així potser encara, i si guanyen al Madrid (?), podrien començar a somiar a no inaugurar un nou estadi baixant a segona.
Espero que no tornin a guanyar al Camps Nou fins d'aquí a 28 anys més.
PEP MANTÉ
Perdre, es pot perdre, però no amb la maranya d'anti futbol que es va crear dissabte passat i que els del Barça no saberen vèncer. M'emprenya que fos davant d'un equip 'espanyol', com tant com si fos davant del Madrid. Vaig sopar després, però no gaire de gust.
Només me n'alegro per alguns bons amics periquitos, que així potser encara, i si guanyen al Madrid (?), podrien començar a somiar a no inaugurar un nou estadi baixant a segona.
Espero que no tornin a guanyar al Camps Nou fins d'aquí a 28 anys més.
PEP MANTÉ
divendres, 20 de febrer del 2009
GARBINADA U
ELS JUTGES EN VAGA!!!
El que he vist és que una barreja de 'SEÑORÍAS', de pelatges molt diferents, han volgut fer una vaga. Jo com a advocat jubilat que els he conegut, i sovint patit, en la seva freqüent supèrbia distant, tindria moltes coses a dir que són llargues i ara no fan al cas.
Tothom pot fer una vaga per defensar-se d'un atemptat contra el seu mitjà de vida, el treball, o fins i tot per motius polítics com vàrem defensar en el franquisme, durant la transició i fins ara.
Però no em sembla un exercici del dret barrejar-hi tot el que han dit. I a més provocat per un fet com una resposta a una sanció a un jutge, del tot corporativista i injustificada.
Ja dic des d'ara que hi ha jutges honestos, treballadors i preocupats per tot el problema de l'administració de justícia que és gravíssim i sé que aquests eren a la vaga per manifestar la seva ànsia de veure una altra administració de justícia; però crec saber també per tot el que he conegut del ram, que la majoria no estan per aquesta tasca.
Un consell d'advocat jubilat: Si es vol canviar i millorar la justícia, s'ha d'exercir molta autocrítica i molta exigència vers els propis companys. I això no ho he sentit dir a ningú.
PEP MANTÉ
El que he vist és que una barreja de 'SEÑORÍAS', de pelatges molt diferents, han volgut fer una vaga. Jo com a advocat jubilat que els he conegut, i sovint patit, en la seva freqüent supèrbia distant, tindria moltes coses a dir que són llargues i ara no fan al cas.
Tothom pot fer una vaga per defensar-se d'un atemptat contra el seu mitjà de vida, el treball, o fins i tot per motius polítics com vàrem defensar en el franquisme, durant la transició i fins ara.
Però no em sembla un exercici del dret barrejar-hi tot el que han dit. I a més provocat per un fet com una resposta a una sanció a un jutge, del tot corporativista i injustificada.
Ja dic des d'ara que hi ha jutges honestos, treballadors i preocupats per tot el problema de l'administració de justícia que és gravíssim i sé que aquests eren a la vaga per manifestar la seva ànsia de veure una altra administració de justícia; però crec saber també per tot el que he conegut del ram, que la majoria no estan per aquesta tasca.
Un consell d'advocat jubilat: Si es vol canviar i millorar la justícia, s'ha d'exercir molta autocrítica i molta exigència vers els propis companys. I això no ho he sentit dir a ningú.
PEP MANTÉ
QUÈ US PENSEU, QUE EM QUEDARIA UN ANY SENSE CARNESTOLTES?
Tot el Guttmann ple de paperets, serpentines, globus de colors i alegria, gent disfressada arriant les cadires de rodes, gent disfressada en cadira de rodes, manifestant el sentit de la tradició com un repte més del seu procés per ser igual.
Alícia en terra de meravelles amb tot el seguici fou la reina del Guttmann.
Quant que s'aprèn de la vida!!!
A en Pellofa i tot el meu estimat Carnestoltes mataroní no l'he abandonat i en l'esperit hi seré present.
PEP MANTÉ
Dijous llarder del 2009
Rua de Carnestoltes de l'Institut Guttmann
Tot el Guttmann ple de paperets, serpentines, globus de colors i alegria, gent disfressada arriant les cadires de rodes, gent disfressada en cadira de rodes, manifestant el sentit de la tradició com un repte més del seu procés per ser igual.
Alícia en terra de meravelles amb tot el seguici fou la reina del Guttmann.
Quant que s'aprèn de la vida!!!
A en Pellofa i tot el meu estimat Carnestoltes mataroní no l'he abandonat i en l'esperit hi seré present.
PEP MANTÉ
Dijous llarder del 2009
Rua de Carnestoltes de l'Institut Guttmann
dimarts, 17 de febrer del 2009
DES DEL GUTTMANN - MARINADA U
Aniria bé que tothom passés un dia o almenys una estona a l'Institut Guttmann de Badalona. El patiment i la lluita de malalts i familiars, tot i ser dura, està envoltada de força, de tendresa i, fins i tot, d'alegria.
Companys de fatigues aquí es fan amics i amigues, la lluita diària, que moltes vegades suposa guanyar un mil·límetre de moviment o de benestar ,dóna una visió de la vida que mai no podia imaginar, tot i conèixer ja abans la insitutció de referències o per Ventdelplà.
El treball de l'equip mèdic, fisios i de tot el personal -alguns també 'discapacitats'- és seriós, organitzat, d'una gran i amable professionalitat que estimula i encoratja.
Els minusvàlids, sovint joves producte de lesions mèdul·lars pròpies d'accidents, poc a poc van apareixent i fent-se respectar a la nostra societat que encara veu la cadira de rodes com una situació d'inferioritat.
I resulta que d'institucions del nivell del Guttmann, fundació privada que compta amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat, no n'hi ha cap altre a la resta de l'Estat.
Hi estic ingressat i em sento remogut, però molt més ric per viure aquest cúmul d'experiències, de tantes vides, com la meva, que lluiten, la majoria junt amb les seves famílies, per recuperar una major autonomia i, amb ella,una major capacitat de plenitud.
PEP MANTÉ I SPA
Companys de fatigues aquí es fan amics i amigues, la lluita diària, que moltes vegades suposa guanyar un mil·límetre de moviment o de benestar ,dóna una visió de la vida que mai no podia imaginar, tot i conèixer ja abans la insitutció de referències o per Ventdelplà.
El treball de l'equip mèdic, fisios i de tot el personal -alguns també 'discapacitats'- és seriós, organitzat, d'una gran i amable professionalitat que estimula i encoratja.
Els minusvàlids, sovint joves producte de lesions mèdul·lars pròpies d'accidents, poc a poc van apareixent i fent-se respectar a la nostra societat que encara veu la cadira de rodes com una situació d'inferioritat.
I resulta que d'institucions del nivell del Guttmann, fundació privada que compta amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat, no n'hi ha cap altre a la resta de l'Estat.
Hi estic ingressat i em sento remogut, però molt més ric per viure aquest cúmul d'experiències, de tantes vides, com la meva, que lluiten, la majoria junt amb les seves famílies, per recuperar una major autonomia i, amb ella,una major capacitat de plenitud.
PEP MANTÉ I SPA
LLEVANTADA U
No puc entendre tampoc ara conm es pot negar la veu a part del poble dins d'un estat que es defineix, falsament, com a democràtic.
Els assassins cap quadrats d'ETA no em mereixen cap respecte, però no puc, simplement perque existeixin, que a una part important del poble basc se la pugui marginar i encara ens atrevim a donar lliçons a d'altres com a l'Hugo Chávez, gran vencedor, malgrat pesi a alguns que ni coneixen de lluny el país llatinoamericà ni la seva situació.
Per cert, a Espanya et pots presentar a la reelecció tantes vegades com vulguis... critiquen que es vulgui fer una cosa que la Constitució Espanyola permet...
PEP MANTÉ I SPA
que ja torna a opinar!
Els assassins cap quadrats d'ETA no em mereixen cap respecte, però no puc, simplement perque existeixin, que a una part important del poble basc se la pugui marginar i encara ens atrevim a donar lliçons a d'altres com a l'Hugo Chávez, gran vencedor, malgrat pesi a alguns que ni coneixen de lluny el país llatinoamericà ni la seva situació.
Per cert, a Espanya et pots presentar a la reelecció tantes vegades com vulguis... critiquen que es vulgui fer una cosa que la Constitució Espanyola permet...
PEP MANTÉ I SPA
que ja torna a opinar!
dijous, 12 de febrer del 2009
Llevantades, garbinades i marinades
En Pep té previst iniciar una sèrie d'articles i agrupar-los sota vent.
Llevantades: articles en els que la sang es subleva. Impetuosos.
Garbinades: articles bufats per una brisa intensa però no enfadada. Inconformista, esperançada.
Marinades: articles moguts per una briseta que convida a la reflexió i al somni. És quan bufa suau que hi veig clar!
Els/les Manté Majó.
Llevantades: articles en els que la sang es subleva. Impetuosos.
Garbinades: articles bufats per una brisa intensa però no enfadada. Inconformista, esperançada.
Marinades: articles moguts per una briseta que convida a la reflexió i al somni. És quan bufa suau que hi veig clar!
Els/les Manté Majó.
dimecres, 11 de febrer del 2009
Gimnàs i bany!
A en Pep el fan treballar de valent. Gimnàs, tècnica per pilotar la cadira. Això es tradueix en mobilitat -sobretot al braç dret- i alguna rondinada. No descarta però, formar part de l'equip de cadira de rodes. El club escollit és el Barça, que entrena a la Guttmann.
Ara està gaudint del seu primer bany. És el repòs del guerrer.
Els/les Manté Majó.
Ara està gaudint del seu primer bany. És el repòs del guerrer.
Els/les Manté Majó.
dilluns, 9 de febrer del 2009
Energia positiva
Hola Maria, Pep i Família!!!
us envio molts ànims i molta força a aquesta nova etapa d'entrada a la Guttman, de
ben segur, que no serà fàcil i en tot cas requerirà molta paciència, però amb la
teva valentia i cortatge Pep segur que no et serà tant costós. A part, sàpigues
que encara que no estigui aquí amb vosaltres hi penso molt i us envio molta energia
positiva i un sac plè de força
Molts petons,
Marta.
us envio molts ànims i molta força a aquesta nova etapa d'entrada a la Guttman, de
ben segur, que no serà fàcil i en tot cas requerirà molta paciència, però amb la
teva valentia i cortatge Pep segur que no et serà tant costós. A part, sàpigues
que encara que no estigui aquí amb vosaltres hi penso molt i us envio molta energia
positiva i un sac plè de força
Molts petons,
Marta.
Un món en cadira de rodes
Ahir dijous en Pep ingressà a l'INSTITUT GUTTMANN, per recuperar la màxima capacitat de màxim moviment possible, capacitat que li minvà una mica a rel de la segona intervenció i un xic més per la sedació a que ha estat sotmès per poder superar la pneumònia.
Aquesta institució és extraordinària!
De debò que impressiona!
Instal·lacions magnífiques, professionals, siguin metges, rehabilitadors/es i d'infermeria o administració, excel·lents; tota mena d'atencions, molta simpatia però també i per sobre de tot... dolor, molt de dolor... moltes persones, joves la majoria, amb afectacions neurològiques de grau i etiologia molt diversos, que malden amb constància i esforç, però amb molta ajuda, per recuperar una vida el més normalitzada possible.
És trist veure tanta malaltia, tant dèficit i, al mateix temps, és encoratjador veure tanta, tanta capacitat per fer-hi front.
És maco també veure les famílies de les persones ingressades, acompanyant, mimant, esperant, és adir, col·laborant a la millora de les seves persones estimades. Tothom té un paper a fer, tothom pot ajudar !
En Pep ja ha començat el seu programa de rehabilitació, les perspectives de millora són molt bones per les característiques del seu dèficit, per la voluntat que posa en superar-lo i pels molt bons suports que rep.
La cadira de rodes al Guttmann és el mitjà de transport bàsic, és l'emblema del centre i és també el símbol d'esperança de mobilitat i de normalitat per a tantes persones que un dia perderen o minvaren la capacitat de caminar amb els peus.
La ciència, la mecànica i la tecnologia al servei de la felicitat... la lluita per la felicitat al Guttmann va en cadira de rodes!
Gràcies pels vostres suports!!!
Aquesta institució és extraordinària!
De debò que impressiona!
Instal·lacions magnífiques, professionals, siguin metges, rehabilitadors/es i d'infermeria o administració, excel·lents; tota mena d'atencions, molta simpatia però també i per sobre de tot... dolor, molt de dolor... moltes persones, joves la majoria, amb afectacions neurològiques de grau i etiologia molt diversos, que malden amb constància i esforç, però amb molta ajuda, per recuperar una vida el més normalitzada possible.
És trist veure tanta malaltia, tant dèficit i, al mateix temps, és encoratjador veure tanta, tanta capacitat per fer-hi front.
És maco també veure les famílies de les persones ingressades, acompanyant, mimant, esperant, és adir, col·laborant a la millora de les seves persones estimades. Tothom té un paper a fer, tothom pot ajudar !
En Pep ja ha començat el seu programa de rehabilitació, les perspectives de millora són molt bones per les característiques del seu dèficit, per la voluntat que posa en superar-lo i pels molt bons suports que rep.
La cadira de rodes al Guttmann és el mitjà de transport bàsic, és l'emblema del centre i és també el símbol d'esperança de mobilitat i de normalitat per a tantes persones que un dia perderen o minvaren la capacitat de caminar amb els peus.
La ciència, la mecànica i la tecnologia al servei de la felicitat... la lluita per la felicitat al Guttmann va en cadira de rodes!
Gràcies pels vostres suports!!!
dissabte, 7 de febrer del 2009
DEMÀ A CASA!... PER UNES HORES...
La millora d'en Pep és evident en tots els aspectes i els que l'han visitat darrerament ho han pogut ben comprovar.
Amb poca ajuda i molts collons ja s'aixeca i es manté -mai un cognom no fou tan escaient...- dret uns segons posant la columna vertebral com un pal de dreta.
Tant és així que, avui dissabte, la infermera ens ha dit que podríem disposar del 'passi verd' per anar en dies de festa unes hores a casa, per exemple a dinar.
Ha estat una bona sorpresa!!!
Ho farem demà diumenge!
Cap al migdia els fills, joves i forçuts, l'ajudaran a entrar al cotxe per anar a Can Fulló a dinar amb tota la colla... amb els néts i nétes i la petita Iris que també hi serà, per bé que a ella ara només li interessa la teta de la seva mare...
Dinarem i a la tarda, abans del partit del Barça, cap al Guttmann!
Si pensàveu venir-lo a veure, si us plau, no ho feu demà, reserveu-vos per un altre dia, la vostra companyia ens farà falta... però, si us plau, truqueu abans, ja que en Pep durant la setmana té un programa d'activitats força atapeït.
No ens agraden les malalties, però és un procés tan maco veure com, pas a pas, poc a poc, amb treball, bona medecina i voluntat el cos es recupera i la salut torna!
Seguirem informant...
Els/Les Manté i Majó
Amb poca ajuda i molts collons ja s'aixeca i es manté -mai un cognom no fou tan escaient...- dret uns segons posant la columna vertebral com un pal de dreta.
Tant és així que, avui dissabte, la infermera ens ha dit que podríem disposar del 'passi verd' per anar en dies de festa unes hores a casa, per exemple a dinar.
Ha estat una bona sorpresa!!!
Ho farem demà diumenge!
Cap al migdia els fills, joves i forçuts, l'ajudaran a entrar al cotxe per anar a Can Fulló a dinar amb tota la colla... amb els néts i nétes i la petita Iris que també hi serà, per bé que a ella ara només li interessa la teta de la seva mare...
Dinarem i a la tarda, abans del partit del Barça, cap al Guttmann!
Si pensàveu venir-lo a veure, si us plau, no ho feu demà, reserveu-vos per un altre dia, la vostra companyia ens farà falta... però, si us plau, truqueu abans, ja que en Pep durant la setmana té un programa d'activitats força atapeït.
No ens agraden les malalties, però és un procés tan maco veure com, pas a pas, poc a poc, amb treball, bona medecina i voluntat el cos es recupera i la salut torna!
Seguirem informant...
Els/Les Manté i Majó
INSTITUT GUTTMANN: UN MÓN EN CADIRA DE RODES
Dijous en Pep ingressà a l'INSTITUT GUTTMANN, per recuperar la màxima capacitat de -+ moviment possible, capacitat que li minvà una mica a rel de la segona intervenció i un xic més per la sedació a la que hagué d'estar sotmès per poder superar la pneumònia.
Aquesta institució és extraordinària!
De debò que impressiona!
Instal·lacions magnífiques, professionals, siguin metges, rehabilitadors/es i personal d'infermeria o d'administració, excel·lents; tota mena d'atencions, molta simpatia però també i per sobre de tot... dolor, molt de dolor... moltes persones, joves la majoria, amb afectacions neurològiques greus tot i que de grau i etiologia molt diversos, que malden amb constància i esforç, i comptant amb molta ajuda, per recuperar una vida el més normalitzada possible.
És trist veure tanta malaltia, tant dèficit i, al mateix temps, és encoratjador veure tanta, tanta capacitat per fer-hi front.
És maco també veure les famílies de les persones ingressades, acompanyant, mimant, esperant, és a dir, col·laborant a la millora de les seves persones estimades. Tothom té un paper a fer, tothom pot ajudar!
En Pep ja ha començat el seu programa de rehabilitació, les perspectives de millora són molt bones per les característiques del seu dèficit, per la voluntat que posa en superar-lo i pels molt bons suports que rep.
La cadira de rodes al Guttmann és el mitjà de transport bàsic, és l'emblema del centre i és també el símbol d'esperança de mobilitat i de normalitat per a tantes persones que un dia perderen o minvaren la capacitat de caminar amb els peus.
La ciència, la mecànica i la tecnologia al servei de la felicitat... la lluita per la felicitat al Guttmann va en cadira de rodes!
A córrer!!!
Gràcies per la vostra amistat!!!
Els/Les Manté i Majó
Aquesta institució és extraordinària!
De debò que impressiona!
Instal·lacions magnífiques, professionals, siguin metges, rehabilitadors/es i personal d'infermeria o d'administració, excel·lents; tota mena d'atencions, molta simpatia però també i per sobre de tot... dolor, molt de dolor... moltes persones, joves la majoria, amb afectacions neurològiques greus tot i que de grau i etiologia molt diversos, que malden amb constància i esforç, i comptant amb molta ajuda, per recuperar una vida el més normalitzada possible.
És trist veure tanta malaltia, tant dèficit i, al mateix temps, és encoratjador veure tanta, tanta capacitat per fer-hi front.
És maco també veure les famílies de les persones ingressades, acompanyant, mimant, esperant, és a dir, col·laborant a la millora de les seves persones estimades. Tothom té un paper a fer, tothom pot ajudar!
En Pep ja ha començat el seu programa de rehabilitació, les perspectives de millora són molt bones per les característiques del seu dèficit, per la voluntat que posa en superar-lo i pels molt bons suports que rep.
La cadira de rodes al Guttmann és el mitjà de transport bàsic, és l'emblema del centre i és també el símbol d'esperança de mobilitat i de normalitat per a tantes persones que un dia perderen o minvaren la capacitat de caminar amb els peus.
La ciència, la mecànica i la tecnologia al servei de la felicitat... la lluita per la felicitat al Guttmann va en cadira de rodes!
A córrer!!!
Gràcies per la vostra amistat!!!
Els/Les Manté i Majó
dimarts, 3 de febrer del 2009
De participar en política o no participar
Ahir en Pep va rebre la visita dels seus companys, en Francesc i en Joan Lluís. Com que ja té més energia, tot i que li falta alguna part del cos per muscular, va gaudir i participar de la conversa. Entre altres temes, va sortir el debat sobre les opinions de l'economista i historiador Samir Amin. Aquest egipci culte i entusiasta, defensa la influència i implicació dels moviments altermundistes en la gestió política. No sota una macro-organització, però sí en una convergència de grups i idearis. Veu que els fòrums poden pecar de narcisistes, quedar-se en la retòrica moral, repetir "estem a favor d'un món més just" sense definir una estratègia concreta que ajudi als moviments a acostar-se al seu objectiu. Amin, li sembla a en Pep, posa la el dit en la cruïlla més difícil: com traduir una doctrina lúcida i equitativa en canvis reals. Ell sempre ha estat bestant pròxim a la tesi d'Amin. Quan era estudiant ja creia en la política com agent de canvi. Va militar en grups clandestins. Després es va negar fer el pas al PSC -massa poc transformador- i ell i algun dels seus companys es van integrar al PSUC. Va aguantar estoic la debacle i va posar les seves il·lusions en IC. Tot i que ha mantingut la militància fins fa ben poc i mai hi ha deixat de creure, ha vist, segurament, que podia ajudar més a millorar desajustos socials des de la seva professió. Amb els treballadors i amb les cooperatives. No per això, ens sembla, ha deixat de creure en la necessitat d'influir, des de dins o des de fora -un altre dels dilemes- en la gestió política.
Més informació sobre Samir Amin: aquí i aquí.
Més informació sobre Samir Amin: aquí i aquí.
dilluns, 2 de febrer del 2009
Carta de l'Angelina
Estimadíssim Pep:
T’he escrit tres vegades, però no he aconseguit penjar-ho en el Blog, per això m’he decidit a acceptar l’oferiment d’en Blai i enviar-te aquesta carta per mitjà d’ell.
Veig que desprès de la nostra conversa des dels Pirineus, des d’on et vam sentir tan eufòric com ens tens acostumats, estàs tenint algunes dificultats.
Espero i desitjo que no se’t passi pel cap tirar la tovallola.
És lògic i natural que estiguis cansat, però suposo que en Joan Lluís ja et deu haver parlat de la importància de viure el present fins el moment que se’ns acabi.
I penso que el teu present ha de ser realment bonic. Sols contemplant la dona que tens, amb els seus ulls blaus plens d’amor, del teus preciosos
fills i filla, d’aquesta benedicció de nets i ara de la Iris, a més de tota la multitud d’amigues i amics que estem al teu costat, ara, no ahir o demà. Ara; és mes que suficient perquè et sentis feliç.
La clau està en no pensar en les meravelles del passat, que hi són, molts dels bons moments que he viscut te’ls dec a tu, a les teves festes, a les teves celebracions, als teus menjars, a la teva energia i optimisme contagiós, ni tampoc en el futur, perquè el futur no existeix. No s’ha de pensar si no és exclusivament per planificar coses concretes.
Et desitjo amb tot el meu cor, encara que sigui un cor apedaçat, que sàpigues viure cada instant amb tota la seva riquesa.
En Josep Mª, ara en aquests moments està bé, està llegint al seu despatx i t’envia una forta abraçada.
T’estimo Pep, germà,
Angelina.
T’he escrit tres vegades, però no he aconseguit penjar-ho en el Blog, per això m’he decidit a acceptar l’oferiment d’en Blai i enviar-te aquesta carta per mitjà d’ell.
Veig que desprès de la nostra conversa des dels Pirineus, des d’on et vam sentir tan eufòric com ens tens acostumats, estàs tenint algunes dificultats.
Espero i desitjo que no se’t passi pel cap tirar la tovallola.
És lògic i natural que estiguis cansat, però suposo que en Joan Lluís ja et deu haver parlat de la importància de viure el present fins el moment que se’ns acabi.
I penso que el teu present ha de ser realment bonic. Sols contemplant la dona que tens, amb els seus ulls blaus plens d’amor, del teus preciosos
fills i filla, d’aquesta benedicció de nets i ara de la Iris, a més de tota la multitud d’amigues i amics que estem al teu costat, ara, no ahir o demà. Ara; és mes que suficient perquè et sentis feliç.
La clau està en no pensar en les meravelles del passat, que hi són, molts dels bons moments que he viscut te’ls dec a tu, a les teves festes, a les teves celebracions, als teus menjars, a la teva energia i optimisme contagiós, ni tampoc en el futur, perquè el futur no existeix. No s’ha de pensar si no és exclusivament per planificar coses concretes.
Et desitjo amb tot el meu cor, encara que sigui un cor apedaçat, que sàpigues viure cada instant amb tota la seva riquesa.
En Josep Mª, ara en aquests moments està bé, està llegint al seu despatx i t’envia una forta abraçada.
T’estimo Pep, germà,
Angelina.
Tot esperant la Guttmann
Avui dilluns en Pep ha estat visitat per última vegada per les esplèndides doctores de l'hospital. Tot els indicadors són positius. La pneumònia està superada i cada vegada necessita menys oxigen artificial. Aquesta setmana, no se sap quan, anirà a la Guttmann per tal recuperar to muscular. No descarteu que surti fet un Gervasi Deferr.
Els/les Manté Majó.
Fins aviat!!
Els/les Manté Majó.
Fins aviat!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Gladiadors a Roma!
Pep Jubilació
Entrades
