De participar en política o no participar

Ahir en Pep va rebre la visita dels seus companys, en Francesc i en Joan Lluís. Com que ja té més energia, tot i que li falta alguna part del cos per muscular, va gaudir i participar de la conversa. Entre altres temes, va sortir el debat sobre les opinions de l'economista i historiador Samir Amin. Aquest egipci culte i entusiasta, defensa la influència i implicació dels moviments altermundistes en la gestió política. No sota una macro-organització, però sí en una convergència de grups i idearis. Veu que els fòrums poden pecar de narcisistes, quedar-se en la retòrica moral, repetir "estem a favor d'un món més just" sense definir una estratègia concreta que ajudi als moviments a acostar-se al seu objectiu. Amin, li sembla a en Pep, posa la el dit en la cruïlla més difícil: com traduir una doctrina lúcida i equitativa en canvis reals. Ell sempre ha estat bestant pròxim a la tesi d'Amin. Quan era estudiant ja creia en la política com agent de canvi. Va militar en grups clandestins. Després es va negar fer el pas al PSC -massa poc transformador- i ell i algun dels seus companys es van integrar al PSUC. Va aguantar estoic la debacle i va posar les seves il·lusions en IC. Tot i que ha mantingut la militància fins fa ben poc i mai hi ha deixat de creure, ha vist, segurament, que podia ajudar més a millorar desajustos socials des de la seva professió. Amb els treballadors i amb les cooperatives. No per això, ens sembla, ha deixat de creure en la necessitat d'influir, des de dins o des de fora -un altre dels dilemes- en la gestió política.

Més informació sobre Samir Amin: aquí i aquí.