Estimadíssim Pep:
T’he escrit tres vegades, però no he aconseguit penjar-ho en el Blog, per això m’he decidit a acceptar l’oferiment d’en Blai i enviar-te aquesta carta per mitjà d’ell.
Veig que desprès de la nostra conversa des dels Pirineus, des d’on et vam sentir tan eufòric com ens tens acostumats, estàs tenint algunes dificultats.
Espero i desitjo que no se’t passi pel cap tirar la tovallola.
És lògic i natural que estiguis cansat, però suposo que en Joan Lluís ja et deu haver parlat de la importància de viure el present fins el moment que se’ns acabi.
I penso que el teu present ha de ser realment bonic. Sols contemplant la dona que tens, amb els seus ulls blaus plens d’amor, del teus preciosos
fills i filla, d’aquesta benedicció de nets i ara de la Iris, a més de tota la multitud d’amigues i amics que estem al teu costat, ara, no ahir o demà. Ara; és mes que suficient perquè et sentis feliç.
La clau està en no pensar en les meravelles del passat, que hi són, molts dels bons moments que he viscut te’ls dec a tu, a les teves festes, a les teves celebracions, als teus menjars, a la teva energia i optimisme contagiós, ni tampoc en el futur, perquè el futur no existeix. No s’ha de pensar si no és exclusivament per planificar coses concretes.
Et desitjo amb tot el meu cor, encara que sigui un cor apedaçat, que sàpigues viure cada instant amb tota la seva riquesa.
En Josep Mª, ara en aquests moments està bé, està llegint al seu despatx i t’envia una forta abraçada.
T’estimo Pep, germà,
Angelina.
Blocs Amics
-
-
RESIDENCIESFa 17 anys
-
BEATIFICACIÓ D'EN SAMSÓFa 14 anys
-
Sindicat
Subscriu-te a
Entrades
Comentaris
3 comentaris:
Angelina, la teva carta m'ha emocionat.
Es tan veritat tot el que dius!!!
Petons.
Hola Pep i família!! no m'acabo d'aclarir amb això del blog, però tinc l'esperança de que veureu aquesta nota. El blog és xulíssim, quines coses més maques dieu, i us diuen. Estic contenta de les bones notícies; en Pep és un campió mundial, i la Maria la seva entrenadora. Endavant amb la recuperació, que aquest estiu volem tornar a compartir amb vosaltres aquells moments tan feliços a Can Fulló. Això li agradarà a en Pep: avui hem estat de guàrdia per la gent de la Xarxa de recolzament a Palestina, que anaven a fer accions al partit Barça-Maccabi. La Núria V. a dintre del Palau i jo fora. Tot ha anat bé, però al final han retingut a una sala a 25 persones i les volien identificar. Hem fet una "gestió" a l'estil Pep i creiem que ha causat efecte, perquè els han deixat anar! Ja us ho explicarem!Un petó molt fort Pep, Maria i family (fins arribar a l'Iris!) Carme Herranz i família
Hola Pep, en JLL ens ha fet saber que cada dia llegeixes el bloc i que t'agrada molt saber coses nostres. A mi també m'agrada molt explicar-te-es, més que res perquè trobo molt a faltar poder-ho fer els dimecres al migdia durant el dinar. Jo t'explicaré què va passar a dins del Palau Blaugrana el dia que vàrem anar a donar suport al grup pro-palestina. Realment hi havia molta policia, alguns eren reconeixibles, altres anaven sense identificació però realment se'ls hi veia a la cara i amb la manera en com et miraven. Jo aquell dia, pensant en el què podia passar, ja em vaig vestir de manera que si hi havia detencions estar el més còmode possible (eixagero una mica, he...), tu ja m'entens, i un cop a dins vaig al.lucinar, tot el palau bullia i estava força ple de banderes palestines, mocadors, a tot arreu menys la part de darrera on seien els jugadors que és el que tota l'estona enfoca la tele (per això no es va veure res). En directe fou espectacular. El dispositiu policial a dins també, tot el camp rodejat d'uniformes de tots colors. Jo estava en un grup de 5 gironines molt simpàtiques i de cop a volta es va posar al nostre costat un noi que no va dir res, i a la mitja part va marxar per tornar un cop van tornar al camp els jugadors, jo estic convençuda que era un d'incògnit, va ser divertit. Vem aconseguir el què es pretenia:fer sentir una protesta enèrgica i es va fer amb molt de respecte, com havia de ser. Vaig tornar a casa a dormir. Un altre dia ja t'explicaré més coses. Una abraçada.Núria V
Publica un comentari a l'entrada