AMOR

Hola Pep;

Aquí estem els del Grup de Reflexió, en aquest acte comunitari que intenta expressar la profunditat de l’empremta que ha deixat el teu pas per la Vida.

Nosaltres hem pogut gaudir durant més de vint anys de la teva presència, de la teva saviesa, de la teva simpatia, del teu tarannà tan especial. Durant les trobades específiques del grup i en tots els encontres que s’han derivat de pertànyer a xarxes socials compartides hem fruït de les teves capacitats tan variades: hem rigut amb tu, ens hem divertit, hem après sobre música, sobre la cura de la terra, sobre gastronomia, sobre l’art de paladejar un bon vi...i sobre tot hem escoltat les teves reflexions profundes entorn dels esdeveniments polítics i socials, entorn de tants aspectes de la Vida.

Fa uns quants anys et va venir a visitar la malaltia. Ja en el seu primer moment vas mostrar una gran capacitat de respondre amb serenor i amor a una situació inesperada, nova i força amenaçant. A tothom va colpir la teva força, la manera com vas viure cada episodi d’aquell començament. Després, uns anys de calma on la teva vitalitat i l’ amor per la vida i la lluita varen seguir desplegant-se i donant fruit sense cap minva. I finalment els dos darrers anys, dolorosos perquè t’hem vist patir, però en certa manera també joiosos pel regal que ens has fet de la teva força, paciència, esperit de lluita sempre present, inventant-te, amb la Maria i tots els teus, mil maneres de superar les limitacions que la vida t’anava portant.

Gràcies Pep per tot el que ens has donat, per qui has sigut i per qui ETS.

Creiem que has arribat a una escala molt alta de l’AMOR. El teu somriure de les darreres setmanes ens omple de pau i d’admiració. Sempre et tindrem entre nosaltres.

21 d’agost de 2009