Aquest és l'escrit de la Sussanna. En poques línies descriu una actitut vital que en Pep semblava portar als gens: mirar el cantó brillant de la vida. Gràcies Susanna.
::
Estimada família,
En aquests moments de tristor, també cal recordar moments dolços i alegres que varem tenir junts amb en Pep. En Pep, sempre el recordaré com un tiet GRAN! jo des de petita el mirava i l'admirava i no veia que amb mi creixia una cosa especial per dintre, amb va encomenar el seu esperit santero i momerotero. De la festa en podia fer una gran festa, de un somriure a un gran riure. Axi era ell, el meu tiet Pep un tiet que dels plors en podia treure el riure.
Susanna Manté, neboda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada