Ens ha deixat

Aquest és l'escrit de la família Manté Majó.

::

ADÉU-SIAU!!

La vida crida la vida: Acaba de néixer ara mateix la Mar, néta d’en Carles i la Corro i fa molt pocs dies l’Eloïse, d’en Jean Louis i la Rosa Maria. Visca!

Però nosaltres ara ja hem de marxar, sense tenir-ne gens de ganes, per acompanyar el nostre Pep estimat.

Abans, en nom d’en Pep –ell ho faria amb molta més traça que nosaltres- i nostre, tota la família us volem donar les gràcies per ser aquí avui amb nosaltres.

Voldríem, agrair-vos molt especialment els qui ens heu ajudat a organitzar aquest acte, tan càlid, del seu comiat, que ens hauria agradat que ell hagués organitzat, tan bé que ho feia!

També volem agrair l’acompanyament que ens heu fet molts de vosaltres durant el llarg i dolorós procés de la malaltia.

No és fàcil apropar-se al dolor i menys compartir-lo. Però hem descobert persones que hi teniu una sensibilitat molt especial i que amb la vostra proximitat i confiança ens heu fet fugir els núvols foscos de la tristor.

De forma molt especial donem les gràcies a la mare, per tot el que ha fet, mare que avui plora la tristesa d’un comiat contra natura. Així com a la Tia Maria, tan estimada per en Pep.

Les germanes, la Marta, la Quica, en Joan Lluís, en Carles i les seves famílies verdaders puntals de la nostra esperança.

Perquè en Pep que en la salut ens ensenyà que la vida cal esprémer-la amb tot el suc i que va fer de l’amistat la seva ensenya en la malaltia ens ha ensenyat que el dolor no ha de fer por, quan s’afronta amb serenitat, esperança i bon humor i quan de cada limitació se’n fa un aprenentatge.

I encara que la malaltia finalment llevi la vida, val la pena viure-la amb alegria, la profunda i digna alegria que neix del compromís amb la vida, amb les persones, amb la natura i amb els projectes que ens fan millorar com a humanitat, projectes que només es poden desenvolupar en la lluita per la justícia i la pau.

Per a nosaltres aquest és el teu major llegat, Pep. La joia de viure que ens has encomanat, la felicitat que ens has donat, en tots els moments de la teva vida, fossin bons o no tant, que tu ja els sabies millorar, amb l’espurneig brillant dels teus ulls blaus d’il•lusió en veure els fills i les filles, els néts i les nétes o en fer una petita descoberta al bosc o a l’hort i l’empremta profunda i diversa que deixes en cadascun de nosaltres.

I si us plau, en nom d’en Pep brindeu, balleu i canteu, com va fer ell fins ahir mateix, cada moment que us sigui concedit, perquè cada moment val una vida.

A reveure, Pep estimat, ens agradava cuidar-te i ho hauríem fet amb goig molt més temps, ets el nostre tresor, seguirem el camí que clarament ens has marcat i veurem el teu somriure en cada ocell, en cada plançó, en cada libèl•lula de Can Fulló, en cada onada del nostre mar i de tot el món i en la mirada innocent d’infants i gent adolorida, perquè el teu amor ha estat immens i la nostra joia d’estimar-te, infinita!

Ens has deixat, és cert, però només una miqueta...


Gràcies, amor!!!


T’estimem!!!

Maria, Pau i Àngels, Blai i Olga, Laia i Roger,
Èlia, Maria, Biel, Ivó i Iris.



Can Fulló, 21 d’agost de 2009