Si em dius adéu

Si em dius adéu




diumenge, 30 d’agost del 2009

El comiat de la Momerota

L’encès comiat de la Colla de la Momerota.

::


Estimada família,

Els momeroters i les momeroteres volem acompanyar-vos en aquest moment i donar-vos el condol per la pèrdua d’en Pep.

En Pep ha estat un momeroter de cap a peus. Des del 1979, quan la figura va veure la llum, just ara fa trenta anys, fins al final. De momeroter se n’és, se’n neix, no se’n deixa de ser, sovint deia. De fet la veu d’en Pep és també la veu de la Momerota.

En Pep ha estat la gran icona pública de la figura, de la colla i d’una manera d’entendre les festes en general i Les Santes en particular. La Momerota és filla dels ideals d’en Pep. Rebel i juganera, incansable i llibertària, arrauxada i festiva. I qui diu la Momerota diu totes Les Santes, la festa que ell també va empènyer per recuperar. I diu la seva música, la de l’Agrupació Musical del Maresme i de l’enyorada Banda de Gaianes. I diu també el Carnestoltes, dels que ens va contagiar l’entusiasme i va ajudar a recuperar.

Perdre en Pep ha de significar, irremeiablement, enyorar-lo i recordar-lo sempre. Però mai, mai pot significar la pèrdua de res que ell va encarnar i es va estimar. Per això ara el ball de la Momerota sonarà més greu i solemne i la figura ballarà entristida. Però mai podrà la Momerota perdre el seu caràcter, la seva ràbia, la seva força. Aquella que en Pep li va fer aprendre, que és l’arrel de la festa i d’on sempre beuran les noves generacions momeroteres.

Una abraçada de tota la colla!

Colla de la Momerota.

21 d’agost de 2009.

Gladiadors a Roma!

Gladiadors a Roma!



Pep Jubilació

Pep Jubilació