Estima i fes el que vulguis!

Aquest és un article publicat per en Pep a Crònica de Mataró el juliol del 92, poc abans de la festa de 25 anys de casats i de la unió -més o menys formal- d'en Pau i l'Àngels.

::

Hi va haver un home important a la meva vida que en moments excepcionals, solemnes, proclamava amb aquesta frase del titular una filosofia positiva, creadora, generosa, tolerant. Capaç, en la seva senzillesa, de donar sentit a una vida, a una societat.

L'home, mestre de vocació, no sols ho deia sinó que en feia norma de la seva vida i per tant en donava exemple en un món d'enveges, trabanquetes i usures.

Va ser fidel a les seves idees fins que va veure com eren manipulades i usades per altres en benefici personal, llavors va considerar que calia retirar-se de la vida pública perquè si es treballa amb amor no t'entén ningú. Li va quedar d'aquesta experiència un desengany escèptic.

Va estimar els que tenia a prop o spbretot va fer de l'amistat un culte.

Va saber trobar les petites alegries de la vida amb el seu caràcter obert i amical, tot i que va viure els anys difícils d'abans i després del nefast 18 de juliol. Va ser home d'una fe religiosa fonamentada en els valors humans que practicava.

Va ser sobretot senzill, sense buscar mai l'aplaudiment, l'homenatge, el reconeixement que a molts altres se'ls va donr en forma més immerescuda.

Va ser a més un home obert i tolerant envers tot allò on hi veia amor.

Demà és per a tota la meva família un dia solemne: celebrarem que fa 25 anys que ens estimem la Maria i jo i alhora, en feliç coincidència, que el nostre fill Pau i l'Àngels també s'estimen i volar junts.

Trobarem a faltar l'avi Josep perquè ens doni l'exemple del seu discurs amorós en un vespre on fem festa per estimar.

Trobarem a faltar la seva tolerància envers els qui estimava tot i que no féssim les opcions que a ell li semblaven millors. Mai ens va deixar a l'estacada, mai va voler anteposar res a l'amor, sempre el vàrem sentir a prop. Mai no oblidarem aquest missatge.

Em direu que si escric al Crònica ha de ser per opinar d'altri i no per exposar aquest recorregut interior, però avui no tic cap ganes de contar altres coses i a més estic convençut que cal continuar predicant que estimar és el millor remei contra la societat insolidària, que ser tolerant, des del respecte del que cadascú pensa i sense voler imposar la dominació de qui és més gran, fort o té autoritat, çes la base i fonament d'una societat realment democràtica que ens ha de permetre no tornar a passar cap més 18 de juliol.

Per això el meu pare ens ho deia cada vegada que ho creia necessari, per això avui, que em sento estimat i estimo, ho vull dir en aquestes quatre ratlles.