Si em dius adéu

Si em dius adéu




dimarts, 25 d’agost del 2009

Una abraçada des de Masaya

Maria tan estimada, et sento tan aprop, tot el Bufete i la Comunitat s´han omplert de sentiments i esteu tan presents tu, el Pep, la vostra gent que també és nostra.

La teva darrera carta ja la vam entendre com un avís de que aviat en Pep faría unaltre camí, però no vaig imaginar que seria tan ràpid, que em vaig quedar a mig d´enviar-li unes lletres plenes de petonsi abraçades i caliu humà que omplissin una mica més el seu bagatge ja desbordant d´amor, donat, rebut....

Maria, però penso molt amb tu, tota aquesta intensa etapa de dedicació exclusiva al Pep que sempre vaig valorar molt, perquè sovint les dones quedem en segon terme, com desapercebudes, com que cuidar dels altres ja s´enten culturalment que és la nostra normal missió... Sempre t´he considerat protogonista en nom propi de la història particular Manté-Majó, o Majó-Manté.... Una bonica i exemplar história d´amor, de paciències, de superacions, de perdons, de savieses, de lluites intenses per la vida, de lliurament conscient a una mort de pau i descans, a l´altra dimensió on ens retrovarem tots i totes amb gran joia. Ara el Pep ja és per a mi unaltre ángel amb qui parlar i sentir que ens fa costat, como ho és el Boris i tanta gent estimada i propera que s´apleguen més enllà. Acostumo a pensar amb la meva mort, l´assumeixo com a camí, la integro com dialèctica esencial, molt positivament... Clar, el dolor del sufriment i de l´absència de la gent més estimada és fa intens, però poc a poc es va alliberant i convertint amb molta pau interior a partir de la qual vivim amb una especial suavitat.

Maria, estimada, entres en una nova etapa en la qual has de ser el centre d´atenció de tu mateixa, això no és egoisme, és justicia, és retrovament, és benestar per a seguir compartint. Quan m´agradaria que vinguessis a Masaya un temps, que puguessim compartir d´aprop, pasejar, estar amb la gent i amb la natura.... Si ha d´arrivar el moment, quan sentis el desig de venir, ja saps que a casa meva és casa teva, que totes les nostres cases són teves i amb els braços i el cor molt oberts t´esperem.

Tota la solidaritat i unió tan ferma i entranyables de la vostra família i la vostra gent és un gran tresor, el més gran i incalculable, res és més important a la vida... Et felicito, doncs aquesta xarxa d´amor i amistat també és fruit de la teva donació, és tot un moviment en constant renovació.

Mentre escric una carta a la Laia dona-li una gran abraçada de part meva, a en Joan Lluís -a qui sempre molt estimo , també- i a tota la família vostra. Seguim caminant, seguim compartint, seguim entenent la vida en clau d´amistat, d´amor i revolucióç

Dolors.

Bufete Popular Boris Vega (Masaya, Nicaragua).

Gladiadors a Roma!

Gladiadors a Roma!



Pep Jubilació

Pep Jubilació