Cantarem a la vida

Bé, realment soc un petardo en noves tecnologies, primer vaig intentar escriure en
el blog, però només em deixava escriure 300 caràcters i ho vaig desestimar. Em vaig
decidir escriure un correu i així ho vaig fer, però resulta que em vaig deixar la P
de pangea i no arribà. Avui, després de 7 dies pensant que us havia arribat el meu
escrit he tornat a refer l'operació.

Diumenge en Victor i jo vam poder veure't i compartir uns moments amb tu, Pep, i vam
estar contents de veure que de mica en mica tot va endavant. Aquests processos són
lents i costosos de passar, però cada pas per petit que sigui ens encoratge per
seguir lluitant i ampliant el compte corrent de l'esperança.

Tinc moltes ganes de poder compartir amb tu i la Maria el menú del sopar de Cap
d'Any, assaborint els gustos, les textures, els aromes; comentant i criticant "en
positiu" les mancances o els encerts. En Víctor i jo serem molt feliços compartint
taula i companyia.

També vull fer-te a mans una canço d'en Raimon, que m'ha servit per donar-me força i
ànims en moments crítics de la meva vida.

Per a tu Pep estimat.

Cantarem la vida

Cantarem la vida,
cantarem la nostra vida
de poble que no vol morir.
Lluitarem amb força,
lluitarem amb tota la força
per l'única possible,
perseguida, vida nostra.
I guanyarem l'esperança,
sí, pujarem al cap de l'esperança,
temps i temps negada,
arrancada i trencada.
Sí, guanyarem l'esperança,
l'esperança de viure
lliures i en pau.
Canterem la vida,
cantarem la nostra vida
de poble que no vol morir.
Cantarem.

Pep, aquest és un clam interior tant col·lectiu com individual, espero que a tu i a
la Maria us passi l'energia que a mi sempre m'ha fet reaccionar.

Pep, per a mi ets l' AMIC, el meu advocat amb tot el que això representa, el meu
conseller, el que m'acollit en moments difícils i m'ha ajudat, ets un gran company
d'aficions musicals i culinaries, ets, ets el meu estimat Pep.

Molts petons

Núria Masafrets.