Jugant amb la pressió

Ahir dissabte l'infermer em va dir que tenia la pressió una mica 'tonta'. Jo sóc hipertens -sempre tiro cap a l'excés, no sé per què- però les estones que em pujaven la sedació, la pressió em baixava massa. Quan em despertava l'infermer i les infermeres em deien coses, picaven de mans, m'estimulaven i per fer-me-la pujar. Per sort o per desgràcia -mai se sap- no van haver de recórrer a la dansa del vel. Ara ja entenc el que em diuen. Ahir vaig fer cas a la Maria i li vaig prémer la mà i vaig fer que sí amb el cap quan em va preguntar si em feia pessigolles. Cada vegada estic més estona despert. L'inconvenient és que noto més el tub de l'oxigen. M'impedeix parlar i és molt molest. No es pot tenir tot! Avui, diumenge, potser me'l treuen. Els pulmons estan responent molt bé, ahir tenia la ventilació quasi perfecta tot i l'esforç que em suposa estar més hores sense sedació.

Una abraçada a tothom i gràcies pel vostre suport!




* Escrit per 'El blogger negre d'en Pep'.