Missatge de la Isabel Tirado

Maria, vaig trobar la Laia i em va explicar la situació. Li vaig dir que et trucaria
al vespre però no m'he atrevit. Imagino que vas cansada, mancada d'hores de dormir i
enfeinada resolent coses contínuament. El telèfon s'ha d'atendre en el mateix moment
i el correu, en canvi, el pots llegir quan a tu et vagi més bé. Per això he preferit
un e-mail.

Ja saps que us estimo molt i que en Pep ha estat i és un referent cabdal per la meva
vida. Penso que, pot ser, ha donat tant que s'ha esgotat. El porto al cap i al cor i
li envio, cada cop que hi penso (que aquests dies és molt sovint), tota la meva
energia per què agafi força i torni a estar amb la vitalitat que el caracteritza.
Tu que estas al seu costat, fes-li saber, Maria: que recordi que l'estimo i que vull
que es posi bo aviat. Ell, per a mi i per a molts més, és una peça clau dins això
que ara, a les universitats, en diuen "xarxa de sosteniment" i que no és res més que
el coixí afectiu que tots plegats hem anat teixint al llarg de les nostres vides amb
molts ideals comuns, vivències inoblidables, solidaritat incombustible i molt
d'amor.

Li faràs un petó ben maco de part meva?

És molt bona idea això del blog. Ja hi entraré.

Ànims també per a tu. Una gran abraçada.

Isabel Tirado.