Ja obro els ulls!!

No hi veig gaire bé, no recordaré res d'aquesta última setmana, però ja obro els ulls! començo a sentir paraules! Des d'ahir. La pneumonia va minvant, respiro una mica millor i l'excel·lent equip mèdic -a les ordres del doctor Balançó- creu que m'he de despertar a poc a poc, per etapes. És com córre una marathó, diuen, s'ha de dosificar l'esforç. No he corregut mai cap marathó. De fet sempre he pensat que era cosa de sonats -gent estranya com en Pep Comas- però puc prometre i prometo que, quan recuperi forces, en faré una. En moto.


És una llàstima això de l'amnèsia, però té les seves avantatges: he descansat de Maria. Clar que la pobra no ha descansat de mi. Quan em desperti li receptaré unes vacances. Quan em desperti en Biel em posarà al dia del Barça i m'emocionaré amb la carta que em va escriure la Maria, la meva néta. Té un do innat per interessar-se per la gent. I com reivindica poder entrar a l'habitació! Sembla el seu avi! El que em farà més il·lusió serà poder fer un petó a l'Iris, la filla de la Laia i en Roger. M'han dit que ja va busca la posició per treure el caparronet. La vida continua!


La sedació que rebo té un gran poder amnèsic, diuen. O sigui que no cal que vingueu a dir-me quins vins us vau fotre per cap d'any. Aneu-los a buscar a la botiga i guardeu-lo fins que en pugui beure. Sé que la Maria i la doctora Balanyà posaran morros, però un gotet no me'l treu ningú. Me'l mereixo!!


Fins aviat!!