Si em dius adéu

Si em dius adéu




dimecres, 21 de gener del 2009

Des de l'habitació 211

Veure sortir el sol cada dia des d'aquesta habitació és un regal de la vida.
Veure sortir el sol i pensar que serà un dia millor és una joia que no mereixem.
Veure sortir el sol i comptar amb molta gent que ja s'ha llevat o que no ha anat a
dormir per curar-nos és un premi.
Veure sortir el sol i veure també en Pep al meu costat disposat a somriure i a
plantar cara a la malaltia és esperança.

Amb el nostre agraïment a totes les persones que, a l'Hospital de Mataró, amb gran
professionalitat i humanitat malden per retornar-nos la salut i que, elles soles, ja
fan sortir el sol cada dia.

Maria.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Una abraçada molt forta des de Londres, tot i que aquí això del sol no acabem de saber què és.

Gaudeix del partit aquesta nit!

Anònim ha dit...

Pep, enguany fa molt de fret. Però també és bonic i bo. Estic cosint una manteta per que t'abriguis quan surtis de passeig. Te la portaré així que l'acabi. Molts petonets. (Bé, no t'envio tots els que tinc per tu, m'en guardo uns quants i te'ls portaré "en vivo y en directo").
Isabel Tirado

Anònim ha dit...

Pensaments...
EL GOIG ÉS COM UNA ILLA
INCONEGUDA, QUE POT CONCRETAR-SE
DAVANT LA PROA DE LA NAU QUE US MENA,ALGUN MATÍ IGNORAT,
PER UNA RUTA ANTIGA. (M i Pol)

Besades. Núria
(No sé com us arriba tot plegat,ho intento per moltes bandes.)

Anònim ha dit...

pep i maria i tots,
molts petons mb tot el carinyo del món. quina poesia més maca!!
una abracada molt enorme (aquest teclat no té "c trecada";)

Gladiadors a Roma!

Gladiadors a Roma!



Pep Jubilació

Pep Jubilació