Ja la tenim aquí!

Es va fer de pregar però ja ha sortit! El primer que va fer va ser tossir una mica, la van posar sobre la mare una miqueta i a netejar! La Laia es troba bé, cansada, però molt feliça, com en Roger, ja convertit en un hàbil canviador de bolquers. L'Iris ja ha demostrat que té caràcter, bons pulmons i que és una golafrota. Quan vol teta, cada dos per tres, no demana, no somiqueja, exigeix! Es va enganxar al mugró molt aviat, com si ho hagués fet tota la vida i cada vegada li agrada més. L'avi, ahir dissabte, la va poder contemplar i va ser l'avi més feliç de l'hospital i el món sencer. Que tinguis una vida plena de sort i somriures, Iris.

El/les Manté Majó.