La gran esperança negra

Hola a totes i tots!

Estic veient la presa de possessió de Barack Obama i penso que és una alegria perdre de vista per sempre la nissaga Bush. L'Obama, una mica nerviós, ha jurat respectar i preservar la constitució i després, amb seguretat, amb energia, ha començat el seu discurs. Ha lamentat la crisi econòmica, la que ha colpejat a "tantes famílies i ha destrossat tants llocs de treball". Diu que Estats Units és "encara" un país jove, però que és hora de superar "actituts infantils". Diu que ens hem de recordar que "tots som iguals i tenim els mateixos drets" i jo penso: "tant de bo fos veritat!". Parla d'aprofitar el sol i el vent i convertir-los en energia. Sap combinar els grans missatges morals amb les idees concretes. Té un un punt messiànic, sense fer grans promeses, sap presentar-se com a líder però fer sentir a cada ciutadà partícep d'un esperit, d'un país. Ha citat el món musulmà. Diu que pensa treballar per teixir interessos i respecte comuns, però, ha advertit, que el poble "jutjarà als lider pel que construeixen, no pel que destrueixen". Al final del discurs ha recordat que fa 40 anys un home del seu color no el deixaven entrar a un restaurant i que, avui, un negre, està jurant el càrrec de president.